Fer soroll sense passar-se: el codi de respecte de la grada

A la grada s’hi ve a fer soroll — però hi ha una línia. Animar no és insultar, i cridar fort no és cridar contra ningú. Ho tenim escrit al manifest: no venim a cridar més fort, venim a animar millor. I al bàsquet de base, on qui juga són criatures, aquesta línia encara importa més.

Animar és empènyer els teus, no atacar els altres

La feina de la grada és aixecar el seu equip, no enfonsar l’altre. El rival no és l’enemic: zero mal rotllo fora de la pista. A l’àrbitre no se’l guanya cridant-li; als teus, sí, animant-los. Es pot ser intensíssim i, alhora, net. De fet, és l’única intensitat que ens interessa.

El “pare-mànager” no juga aquí

Tots l’hem vist: l’adult que converteix la grada en un canal de queixes —l’àrbitre, l’entrenadora, els minuts de la seva filla— o que pressiona la jugadora com si allò fos una final de l’NBA. Aquí això no encaixa. No som la banqueta ni el cos tècnic; som grada. La nostra feina no és dirigir el partit: és fer costat.

Als partits de base, encara més

Recorda una cosa senzilla: són nenes i nens aprenent. Ho senten tot. Un error no es xiula des de la grada; es tapa amb un aplaudiment. Ni una sola: apretem més quan més ho necessiten, no menys. La grada que millor anima no és la que més crida els errors —és la que més celebra l’esforç.

El codi, en curt

Del nostre decàleg, quatre línies que ho resumeixen:

• Un equip, sempre — s’anima un equip sencer, no una jugadora.
• Respecte i intensitat — competim amb passió, sempre des del respecte.
• Competim, no odiem — el rival no és l’enemic.
• Humor obligatori — ens ho prenem seriosament… però no massa.

Fer soroll del bo és més difícil que cridar per cridar —i molt més potent. Una grada que respecta imposa més que una que insulta. Així que sí: udola, apreta, no callis mai. Però anima millor. Perquè aquí s’udola —amb respecte.

The Howler Monkeys Club és un moviment de grada independent, nascut al bàsquet femení de base de Badalona.

Preguntes relacionades

Es pot animar fort sense faltar al respecte?

És l'única manera que ens interessa. Animar és empènyer els teus, no atacar el rival ni l'àrbitre. Intensitat sí; mal rotllo, mai.

Què és el 'pare/mare-mànager'?

L'adult que converteix la grada en un canal de queixes (àrbitre, entrenadora, minuts de joc) o que pressiona la jugadora. A la grada Howler no encaixa: som afició, no cos tècnic.

Com s'anima en un partit de base?

Recordant que són criatures aprenent: celebrar l'esforç, no assenyalar l'error, i apretar més quan més ho necessiten.

Teniu un codi escrit?

Sí, el nostre decàleg: un equip sempre, respecte i intensitat, competim sense odiar, i humor obligatori.

← Totes les notícies